No són els fets

Francisco Camps té moltes possibilitats de tornar a ésser reelegit president de la Generalitat el pròxim mes de maig. Diuen que potser millore els resultats anteriors. Dades que provoquen l'esgarrifança en la major part de persones racionals que en conec. I tal volta, siga perquè la seua versió de la realitat des d'un punt de vista racional els amaga la possibilitat de comprendre com és la realitat: eixa realitat que el PP sí comprén i utilitza al seu favor.

Si la gent vota pensant en els fets, potser no votarien a Camps. Però ell sap que la majoria de persones vota per d'altres (e)motius. Efectivament, no són els fets:

No són les sospites del cas Gürtel: independentment dels tres tratges, el seu Govern s'ha beneficiat d'una trama corrupta que ha fet negoci durant molts anys al País Valencià. No es tracta que cada dos mesos s'invente un pla amb 70 mesures (estil 100% ZP) que mai complix (entre d'altres perquè no en té diners). No té res a vore que el 25% dels valencians estiguen a l'atur. Que la nostra terra encapçale els percentatges de fracàs escolar. Ni pensen en les dificultats que tenen per matricular els seus fills o perquè puguen estudiar en valencià.

Realment la gent no es planteja quina qualitat democràtica té la nostra societat quan se perseguix a qui no pensa igual, censurant exposicions de periodistes o directament tancant televisions públiques i multant a associacions cíviques. Voten i tampoc pensen el que costa Canal 9, el forat que té, la qualitat dels seus continguts o com s'ha convertit en un canal de propaganda on se paguen a portaveus amics pels favors prestats.

Són fets que la Generalitat va pagar 2 milions d'euros per innundar València d'urinaris. Són fets que encara no saben què va costar la visita del Papa. Per no dir que no sabem per què voten en Madrid coses que a València critiquen (lleis per a prohibir les prospeccions petrolíferes, demanar energia nuclear i criticar que se faça a Aiora un magatzem).

Més fets són que abans teníen dos caixes d'estalvis i ara no en tenim cap. Eixe poder valencià tan influent que ara està ofegat perquè la Generalitat no paga els seus proveïdors com tampoc ho fan les empreses públiques. I no ho fan perquè no tenen diners. És un fet que no tenen diners perquè els han malbaratat en una gestió pèssima i perquè no han estat un exemple de l'austeritat que pregonen.

És un fet que el territori rural i el litoral han minvat gràcies a un desenfrenat boom immobiliari que varen permetre per tot arreu. És un fet que l'AVE ha arribat finançat 100% per l'administració central i que ara se gasten diners públics per fer-lo vore com un èxit de la seua gestió (¿?). És un fet que si hagueren invertit on tocava no hauríem patit un accident mortal de metro. És un fet que no han rebut a estes víctimes. 

És un fet que critiquen a l'administració pública i les mesures "sovietitzadores" quan tenen a milers d'assessors pagats amb diners públics que només es dediquen a lloar el treball que fan. Per no parlar de la seua identificació 100% amb els interessos de l'Arquebisbe local a qui regalen terrenys, universitats i tot el que calga.

Són tants anys que donen per a molts fets. Tants com per a que en un país racional, crític i civilitzat Camps fera temps que no fóra president.

Tanmateix, Camps-PP dominen les emocions. Saben enfrontar a la gent en dicotomies irracionals (valencià-antivalencià/ gent de bé-sospitosos/ ordre-anarquia/ tradicions-racionalitat...). Han sabut expandir-se com una bassa d'oli per totes les escletxes de la societat civil premiant a les associacions més pròximes (o creant-les). La propaganda i el favor és la seua llei i la gent vota seguint estos principis: han creat un miratge de riquesa, triomf, grans esdeveniments. La gent vol ser així i es nega a vore que no ho és pel que diran.

Serà la irracionalitat la que ens tocarà combatre estes eleccions. La irracionalitat i la desmobilització de més del 30% de la població que no vota, no participa i no s'ilusiona. Perquè al País Valencià quan la gent vota pensarà en moltes coses, pero ens ha quedat clar que no són els fets.