Sí, David Navarro!
Com esdevé en este país, la gran majoria que parla d'un tema o és demagoga o fanàtica. Efectivament, la demagògia és instal·lada majoritàriament a la premsa madrilenya. No els done gens de credibilitat, i menys a l'esportiva. No la tenen perquè no són imparcials.
Els fanàtics ací són alguns seguidors del VCF i de l'Athletic. A vore, jo sóc abonat del VCF i dic les coses com són: la jugada en qüestió és de roja directa. Si l'àrbitre ho veu, Navarro al carrer i probablement no remuntem. En aquest cas, estaríem tots criticant que "se li anés l'olla" en una jugada sense perill. Com no ho van expulsar i guanyàrem, doncs se li defensa. I això no està bé. Als rojiblancs, de totes maneres, dir-los que no treguin les coses de polleguera: és una lletja acció en un partit molt "bronco" i de les quals hi ha en gairebé tots els partits. I si han posat el focus en la jugada és perquè no van guanyar. (L'àrbitre no va influir perquè es menja dos penals). Si ho volen linxar-lo, que s'ho mereix, que siguen justos i linxen sempre als violents, començant pels quals tenen a casa. Criticar solament la violència de l'altre és fanatisme.
PD: El VCF hauria d'haver amonestat a Navarro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada