Hiyab o Mocador?

Conta hui El País que Un colegio de Arteixo pretende que la Xunta se lleve a la niña del velo. Efectivament, torna el debat sobre si és una xiqueta qui té la llibertat de triar portar el Hiyab a l'escola o si és el centre educatiu qui ho decideix.

Arguments n'he vist molts. Però els podríem dividir entre la gent que defén la lliberta religiosa de la xiqueta i qui defén la laicitat i l'autonomia del centre escolar.

Personalment, trobe que el debat real hauria d'ésser sobre el fet de dur Hiyab. Però esta és una discussió completament ideològica. És més, els creients parlen de Hiyab i els que  som "infidels" en diem mocador. Ja només pel fet d'utilitzar un nom o un altre estem conferint a este peça de roba un simbolisme determinat.

Com jo sóc ateu, en diré mocador. En diré que dur mocador és un exemple del masclisme de la religió islàmica o de les vessants tradicionals d'este món que així ho demanen. Un patriarquisme present en quasi totes les religions del llibre: a l'Espanya de feia uns anys les dones també es tapaven el cap amb mocadors com un senyal de puresa. Tanmateix, com a defensor de la llibertat de pensament he d'acceptar que d'altres puguen dur Hiyab.

Però el debat que es planteja ací no és el valor que li done jo a eixa peça de roba, sinó si el seu ús és acceptable a l'escola pública (a la privada que decidisca el centre). Jo sóc de l'opinió que no és acceptable. És una manera que tenen els pares de diferenciar a la seua filla de les no musulmanes. I mostren un actitud cap a la dona que no és precisament respectuosa. Si Espanya fora un país laic, els símbols religiosos estarien prohibits als llocs estatals i s'acabaria la discusió.

Però Espanya no és laica. És aconfesional. Vol dir que l'estat no té religió i que deixa als ciutadans exercir les seues creences lliurement. Per tant, en el cas de conflicte entre la llibertat religiosa (que és individual) i l'autonomia del centre, ¿ha de prevaldre la religiosa? I si eixa creença el centre considera que atempta contra altres drets de l'alumna?

He sentit a moltes persones dir que si són normes d'educació o que si el centre aplica una normativa. A mi me semblen excel·lents, però mentres no canviem la Constitució, no tinc gens clar que pugam obligar a ningú a renunciar a les seues creences. Si adaptem els menús per a respectar que no vulguen menjar porc o per a que els cristians no mengen carn en quaresma, per què el mocador no?

No podem acceptar que un centre públic decidisca sobre estos temes perquè generarà conflictes a totes bandes i promourà la discriminació d'estes xiquetes o promourà la creació de guetos.

És més, per la mateixa regla de tres, jo podria argumentar no escolaritzar el meu fill en una escola on s'estudie religió, o s'admeta el hiyab perquè no el trobe un bon exemple educatiu.

El fet és que la realitat, ens agrade o no, és plural. I, mentres no es decidisca -democràticament- canviar les regles, hem d'aprendre a conviure amb totes les creences. 

Això vol dir que haurem d'acceptar el hiyab a les escoles, però els musulmans hauran d'acceptar (com ho fan ja molts cristians) rebre crítiques constructives i educades sobre este aspecte.

Per tant dos aclaracions: prohibir únicament el mocador a les escoles i no parlar d'altres símbols religiosos és discriminatori.

Si no ens sembla bé que estiguen presents a les escoles, canviem la Constitució i fem d'Espanya un país laic. 

PD: Quan parle d'ells, vull dir els creients o els musulmans front als no creients.