divendres, 30 de gener del 2009

Mala leche

Mala leche, mala muerte.
Cuando te la meten en el último suspiro.
Te cabreas porque te entusiasmas con la esperanza.
Donde no hay luz, ilusiones o deseos,
Donde no se alberga entusiasmo alguno.
Ahí no hay desilusión, enfado,
frustración o impotencia.
Vida gris, vida feliz.
Tranquila, anodina.
Pero no puedes evitarlo.
Te involucras, te lo crees,
y sufres.
Mala leche, mala muerte,
Cuando te la meten en el último suspiro.

dimarts, 20 de gener del 2009

Freedom o la llibertat individual

U2 ha tret un nou single. No l’he escoltat gaire però no pinta massa bé. A voltes em plantege si a The Beatles els haguera passat el mateix. És a dir, baixar el nivell musical inevitablement cada disc fins el punt de mantindre les vendes per ser U2. Si mirem la resposta en la trajectòria de l’únic Beatle en actiu, McCartney, doncs la resposta ja se sap.
I escoltant el nou single resulta que estava llegint una notícia sobre la llibertat i les religions. És cridaner que un tema que a la meua joventut estava quasi abocat a la desaparició, malauradament està retornant amb força: són coses d’eixa posmodernitat que ens ha tocat viure i mai s’acabarà.
Un grup fundamentalista alerta “sobre el perill que per a la llibertat suposa la injerència de l’Estat a la vida de les persones" (sic). Més endavant ens delimiten l’esfera de la perillosa injerència: creences o l’educació moral dels fills.
D’ideologies, supersticions i creences en tenim a grapats. Per això, l’Estat modern, en la seua concepció moderna i liberal, em pensava que precisament tenia, entre d’altres objectius, garantir els drets fonamentals dels ciutadans.
Veus ací que la llibertat religiosa és un dret fonamental. Però, no hem d’oblidar que per davant, existeix un dret que l’avala: la llibertat de pensament i de conciència.
Eixa és la grandesa del sistema democràtic: fins ací estem d’acord. L’Estat no pot dictaminar creences ni educar “moralment”. Tanmateix, ens sembla extraordinari que se ressalte la llibertat des de religions totalitàries, que tenen pecats com són el de pensament “impur”, o que fins fa 40 anys imposaven les seues idees a tota la població…
Però ara parlem de fets i esdeveniments reals que ens passen tots els dies: Quan parlen d’injerència, parlen d’Educación a la Ciudadanía. Bé: l’Estat és qui té la responsabilitat educadora a Espanya a nivel de coneixements. I té una asignatura l’objectiu de la qual és explicar els alumnes quin són els seus drets i les seues responsabilitats.
Per exemple: tots tenim dret a triar la nostra tendència sexual (una falàcia perquè probablement la tendència ens tria a nosaltres). Per tant és normal que s’expliquen les diferents tendències sexuals existents perquè els alumnes sàpiguen que els homosexuals tenen el dret a ser-ho.
El fet moral es considerar bons o dolents eixos continguts. I això no li ho lleva ningú als pares. Ja està bé. El que passa realment amb estos col•lectius és que només volen la llibertat per a ells: per això es manifesten en contra de la llei del matrimoni homosexual. No em quedat que l’Estat no pot dictaminar la meua moral? Aleshores perquè volen que impedisca unions homosexuals?
Esta és la realitat que s’amaga darrere de la seua proposta falaçment llibertària: no volen perdre el seu element més important, el control mental.
Acceptaria esta ONG que un pare no escolaritze la seua filla perquè té professors mascles? O perquè li donen una asignatura d’anglés? O perquè es diu que el 1492 Espanya va descobrir les Amèriques enlloc dels xinesos?
¿És un espài de la moral defendre el creacionisme o l’evolució? No. Són teories científiques.
És més, si realment obrim el ventall i llevem la moralitat de la llar o de la posición individual i l’ampliem a l’espectre social, ens carreguem l’essència del sistema democràtic. Doncs l’Estat ha de vetlar, no per la moral dominant, sinó perquè es respecten les opcions morals minoritàries sempre i quan respecten les lleis.
Nota de sinceritat:
Acote moral a individu per tal de simplificar l’argumentació. Òbviament, l’Estat es sustenta en uns valors ideològics i morals (com tot i tots) però que són fruit d’un pacte social que, pense, ningú vol canviar. Bo. Els integristes islàmics o els chavistes sí. Espere que els integristes catòlics no.

dilluns, 12 de gener del 2009

Camino de Brigadoon


Es una brumosa mañana de otoño la que os ha recibido en la estación de Glasgow. Un pequeño retraso en vuestro tren casi os hace perder el enlace con destino a Kinlochleven. Realmente te preguntas por qué demonios has aceptado la invitación de Junior cuando por fin, después de casi 14 horas en tren, llegas a la pintoresca Kinlochleven.

El frío lo inunda todo. La humedad te traspasa los huesos y sientes un ligero escalofrío cada vez que la ventisca golpea levemente tu abrigo. De nuevo maldices el otoño escocés.

Únicamente el anhelo de un vaso del inmejorable whisky escocés que siempre se encuentra en el Castillo de Brigadoon te devuelve el buen humor. Sin duda, prefieres las fiestas en la civilizada Londres, pero vale la no perderse los eventos sociales que organiza el bueno de Peter en su castillo.

Ubicado en el alto de Dragonwyck y rodeado por una pintoresca aldea de pastores, el castillo de Brigadoon fue levantado por Peter Williams Thompson McAndrews I hace 600 años. Desde entonces, los McAndrews expandieron su dominio por la comarca hasta convertirse en una de las familias más boyantes y prósperas del norte rural escocés.

***

En el vagón del tren has coincidido con la atractiva actriz Jane Garlow y el cantante Johny Whatthehell. Llegáis juntos a la casa.

Sois los primeros en entrar. Os recibe el mayordomo. Cojea un poco y tiene un aire extraño da la sensación de que sea un mueble más del Castillo, que siempre ha estado ahí.

Os reciben Peter y Hilde. Mientras esperáis a que lleguen el resto de los invitados, os aposentáis, dejáis los abrigos a la doncella y os servís un refrigerio. Peter te sugerirá que te unas a la partida de póker. .

***

Este es un fragmento de uno de los personajes del cluedo que organizamos en Arteas de Arriba (Bejís, País Valencià) el pasado 1 de noviembre de 2008. 20 personajes encerrados en una casa unidos en una singular fiesta por el excéntrico millonario escocés Lord Peter McAndrews III. Enredos, espionajes, subtramas desembocarán en un trágico sucesos que los personajes deberán de resolver...

***

Esta historia es un original de Andreu Romero inspirada en otro Cluedo, obra de Susana Bujalance.

dijous, 8 de gener del 2009

There's probably no God. Now stop worrying and enjoy your life


Mediante ese lema, inofensivo, se nos dice una verdad oculta: la Religión es mala para el hombre.
Bien, he simplificado mucho. Pero viendo los ataques de indignación que ha manifestado la Liga de Antidifamación Religiosa en España (no sabía que existía este grupúsculo) a la aparición del lema en varios autobuses españoles, se nota que no me alejo del quid...
Probablemente Dios no exista. Deje de preocuparse y disfrute de la vida.
La segunda parte es donde queremos llegar. La primera de donde debemos partir.
Fíjense: no se puede demostrar la existencia de Dios, aunque tampoco negarla. Pero como el conocimiento humano parte de la constatación falsable y no de la negación, creo que debería corresponder al que defiende el argumento divino demostrarlo. Aún así, el ateo/agnóstico no cerril ni fanático reconoce que existe una probabilidad. Y sugiere que nos olvidemos del dogma religioso y que vivamos más felices.
Mira tú por dónde que esto inquieta a los defensores del status quo religioso: hiere al creyente porque se "ridiculiza y frivoliza el hecho religioso". En cambio, el ateo no puede indignarse porque en esas religiones se le tache de "impuro, perverso, descarriado" y le condene al infierno.
En definitiva, amigos míos, no lo ocultaré, me inclino por la vertiente ilustrada frente a la domgática y fanática de los religiosos. ¿Qué si no justifica el conflicto en Palestina? La religión. Seguramente hay intereses más espúreos detrás: poder, dinero, recursos. Pero mira tú por dónde, el debate lo centra el hecho religioso.
Cada uno es muy libre de creer lo que le venga en gana. Organizar la vida como quiera. Reunirse en grupos y jugar a los bolos o rezar a la Virgen. Pero que no se empeñen en obligarnos a los demás a ser como ellos.
Y que no se enfaden si nosotros también hacemos proselitismo: "alienados del mundo; abandonad a Dios y uníos al ser humano!"

dimecres, 7 de gener del 2009

ZONA CRÍTICA: NI EVA GREEN


Empezamos el año con buen pie: actualizando el blog. Espero ser capaz esta vez de coger el ritmo y no reducirme a una entrada cada seis meses.
Con el frío invernal me he topado de nuevo con el vídeoclub. Curioso lugar que a veces te depara títulos que llevas meses queriendo ver y que otras no te ofrece más que basura.
Un día alquilamos Stardust
y no puedo hacer otra cosa más que recomendarla: un bello cuento con un renovado espíritu de la Princesa Prometida.
Sin embargo ayer nos enfrentamos a un auténtico muermo: La Brújula Dorada. Un consejo: no os acerquéis a ella o os quedaréis dormidos. Ni la presencia breve y fugaz de Eva Green la salva...
Una lástima.

Benvinguts! Welcome!

Benvinguts! Welcome!
Abadia de Thuin