Varen encertar aquells que vaticinaren un estiu sec i d'abusiva calor. Espurnes de sol que ens convidaven a capbussar-nos sota les ones.
I, sobtadament, arriben els indicis d’una nova tardor. D’una nova temporada d’il•lusions, rutines i dedicacions.
Ens avisa la pluja. Però hui és una pluja neta. Potent, transformadora. Aigua que neteja l’aire i refreda els peus. Notem com la brisa ens recorda que no només existeix la calor. Eixa brisa que convida a la introspecció. A la reflexió i a somiejar amb altres moments, amb la nostra vida, amb la nostra gent.
Resta un carrer pur, buit, on la llum és atrapada pels seus reflexes a les gotes d’aigua. Passegem llavors, espentats per una força desconeguda que ens fa sospirar i estar absents alhora.
Una absència melangiosa però feliç. Tranquil•la.
Passejant per Palma recorde un quadre de Pissarro que ha estat polèmic darrerament. Pluja al carrer de Saint Honoré. És eixe tipus d’obra que penses és genial, doncs la veus i és capaç de reproduir sensacions ja percebudes: l’olor de la pluja, potent, transformadora. Un paisatge únic, irrepetible que anima l’home a la trascendència.
I, sobtadament, arriben els indicis d’una nova tardor. D’una nova temporada d’il•lusions, rutines i dedicacions.
Ens avisa la pluja. Però hui és una pluja neta. Potent, transformadora. Aigua que neteja l’aire i refreda els peus. Notem com la brisa ens recorda que no només existeix la calor. Eixa brisa que convida a la introspecció. A la reflexió i a somiejar amb altres moments, amb la nostra vida, amb la nostra gent.
Resta un carrer pur, buit, on la llum és atrapada pels seus reflexes a les gotes d’aigua. Passegem llavors, espentats per una força desconeguda que ens fa sospirar i estar absents alhora.
Una absència melangiosa però feliç. Tranquil•la.
Passejant per Palma recorde un quadre de Pissarro que ha estat polèmic darrerament. Pluja al carrer de Saint Honoré. És eixe tipus d’obra que penses és genial, doncs la veus i és capaç de reproduir sensacions ja percebudes: l’olor de la pluja, potent, transformadora. Un paisatge únic, irrepetible que anima l’home a la trascendència.
3 comentaris:
Naix un lletraferit:
Varen encertar aquells que vaticinaren
un estiu sec i d'abusiva calor.
Espurnes de sol que ens convidaven
a capbussar-nos sota les ones.
I, sobtadament, arriben
els indicis d’una nova tardor.
D’una nova temporada d’il•lusions,
rutines i dedicacions.
Ens avisa la pluja. Però hui és una pluja neta.
Potent, transformadora.
Aigua que neteja l’aire
i refreda els peus.
Notem com la brisa ens recorda
que no només existeix la calor.
Eixa brisa que convida a la introspecció.
A la reflexió i a somiejar amb altres moments,
amb la nostra vida, amb la nostra gent.
Resta un carrer pur, buit,
on la llum és atrapada
pels seus reflexes a les gotes d’aigua.
Passegem llavors,
espentats per una força desconeguda
que ens fa sospirar i estar absents alhora.
Una absència melangiosa però feliç.
Tranquil•la.
Passejant per Palma recorde un quadre de Pissarro
que ha estat polèmic darrerament.
Pluja al carrer de Saint Honoré.
És eixe tipus d’obra que penses és genial,
doncs la veus i és capaç
de reproduir sensacions ja percebudes:
l’olor de la pluja,
potent, transformadora.
Un paisatge únic, irrepetible
que anima l’home a la trascendència.
jajaja. M'has transfortat en poeta! Jo sóc més prosaic!
Hvala za intiresnuyu iformatsiyu
Publica un comentari a l'entrada