U2 ha tret un nou single. No l’he escoltat gaire però no pinta massa bé. A voltes em plantege si a The Beatles els haguera passat el mateix. És a dir, baixar el nivell musical inevitablement cada disc fins el punt de mantindre les vendes per ser U2. Si mirem la resposta en la trajectòria de l’únic Beatle en actiu, McCartney, doncs la resposta ja se sap.
I escoltant el nou single resulta que estava llegint una notícia sobre la llibertat i les religions. És cridaner que un tema que a la meua joventut estava quasi abocat a la desaparició, malauradament està retornant amb força: són coses d’eixa posmodernitat que ens ha tocat viure i mai s’acabarà.
Un grup fundamentalista alerta “sobre el perill que per a la llibertat suposa la injerència de l’Estat a la vida de les persones" (sic). Més endavant ens delimiten l’esfera de la perillosa injerència: creences o l’educació moral dels fills.
D’ideologies, supersticions i creences en tenim a grapats. Per això, l’Estat modern, en la seua concepció moderna i liberal, em pensava que precisament tenia, entre d’altres objectius, garantir els drets fonamentals dels ciutadans.
Veus ací que la llibertat religiosa és un dret fonamental. Però, no hem d’oblidar que per davant, existeix un dret que l’avala: la llibertat de pensament i de conciència.
Eixa és la grandesa del sistema democràtic: fins ací estem d’acord. L’Estat no pot dictaminar creences ni educar “moralment”. Tanmateix, ens sembla extraordinari que se ressalte la llibertat des de religions totalitàries, que tenen pecats com són el de pensament “impur”, o que fins fa 40 anys imposaven les seues idees a tota la població…
Però ara parlem de fets i esdeveniments reals que ens passen tots els dies: Quan parlen d’injerència, parlen d’Educación a la Ciudadanía. Bé: l’Estat és qui té la responsabilitat educadora a Espanya a nivel de coneixements. I té una asignatura l’objectiu de la qual és explicar els alumnes quin són els seus drets i les seues responsabilitats.
Per exemple: tots tenim dret a triar la nostra tendència sexual (una falàcia perquè probablement la tendència ens tria a nosaltres). Per tant és normal que s’expliquen les diferents tendències sexuals existents perquè els alumnes sàpiguen que els homosexuals tenen el dret a ser-ho.
El fet moral es considerar bons o dolents eixos continguts. I això no li ho lleva ningú als pares. Ja està bé. El que passa realment amb estos col•lectius és que només volen la llibertat per a ells: per això es manifesten en contra de la llei del matrimoni homosexual. No em quedat que l’Estat no pot dictaminar la meua moral? Aleshores perquè volen que impedisca unions homosexuals?
Esta és la realitat que s’amaga darrere de la seua proposta falaçment llibertària: no volen perdre el seu element més important, el control mental.
Acceptaria esta ONG que un pare no escolaritze la seua filla perquè té professors mascles? O perquè li donen una asignatura d’anglés? O perquè es diu que el 1492 Espanya va descobrir les Amèriques enlloc dels xinesos?
¿És un espài de la moral defendre el creacionisme o l’evolució? No. Són teories científiques.
És més, si realment obrim el ventall i llevem la moralitat de la llar o de la posición individual i l’ampliem a l’espectre social, ens carreguem l’essència del sistema democràtic. Doncs l’Estat ha de vetlar, no per la moral dominant, sinó perquè es respecten les opcions morals minoritàries sempre i quan respecten les lleis.
Nota de sinceritat:
Acote moral a individu per tal de simplificar l’argumentació. Òbviament, l’Estat es sustenta en uns valors ideològics i morals (com tot i tots) però que són fruit d’un pacte social que, pense, ningú vol canviar. Bo. Els integristes islàmics o els chavistes sí. Espere que els integristes catòlics no.
I escoltant el nou single resulta que estava llegint una notícia sobre la llibertat i les religions. És cridaner que un tema que a la meua joventut estava quasi abocat a la desaparició, malauradament està retornant amb força: són coses d’eixa posmodernitat que ens ha tocat viure i mai s’acabarà.
Un grup fundamentalista alerta “sobre el perill que per a la llibertat suposa la injerència de l’Estat a la vida de les persones" (sic). Més endavant ens delimiten l’esfera de la perillosa injerència: creences o l’educació moral dels fills.
D’ideologies, supersticions i creences en tenim a grapats. Per això, l’Estat modern, en la seua concepció moderna i liberal, em pensava que precisament tenia, entre d’altres objectius, garantir els drets fonamentals dels ciutadans.
Veus ací que la llibertat religiosa és un dret fonamental. Però, no hem d’oblidar que per davant, existeix un dret que l’avala: la llibertat de pensament i de conciència.
Eixa és la grandesa del sistema democràtic: fins ací estem d’acord. L’Estat no pot dictaminar creences ni educar “moralment”. Tanmateix, ens sembla extraordinari que se ressalte la llibertat des de religions totalitàries, que tenen pecats com són el de pensament “impur”, o que fins fa 40 anys imposaven les seues idees a tota la població…
Però ara parlem de fets i esdeveniments reals que ens passen tots els dies: Quan parlen d’injerència, parlen d’Educación a la Ciudadanía. Bé: l’Estat és qui té la responsabilitat educadora a Espanya a nivel de coneixements. I té una asignatura l’objectiu de la qual és explicar els alumnes quin són els seus drets i les seues responsabilitats.
Per exemple: tots tenim dret a triar la nostra tendència sexual (una falàcia perquè probablement la tendència ens tria a nosaltres). Per tant és normal que s’expliquen les diferents tendències sexuals existents perquè els alumnes sàpiguen que els homosexuals tenen el dret a ser-ho.
El fet moral es considerar bons o dolents eixos continguts. I això no li ho lleva ningú als pares. Ja està bé. El que passa realment amb estos col•lectius és que només volen la llibertat per a ells: per això es manifesten en contra de la llei del matrimoni homosexual. No em quedat que l’Estat no pot dictaminar la meua moral? Aleshores perquè volen que impedisca unions homosexuals?
Esta és la realitat que s’amaga darrere de la seua proposta falaçment llibertària: no volen perdre el seu element més important, el control mental.
Acceptaria esta ONG que un pare no escolaritze la seua filla perquè té professors mascles? O perquè li donen una asignatura d’anglés? O perquè es diu que el 1492 Espanya va descobrir les Amèriques enlloc dels xinesos?
¿És un espài de la moral defendre el creacionisme o l’evolució? No. Són teories científiques.
És més, si realment obrim el ventall i llevem la moralitat de la llar o de la posición individual i l’ampliem a l’espectre social, ens carreguem l’essència del sistema democràtic. Doncs l’Estat ha de vetlar, no per la moral dominant, sinó perquè es respecten les opcions morals minoritàries sempre i quan respecten les lleis.
Nota de sinceritat:
Acote moral a individu per tal de simplificar l’argumentació. Òbviament, l’Estat es sustenta en uns valors ideològics i morals (com tot i tots) però que són fruit d’un pacte social que, pense, ningú vol canviar. Bo. Els integristes islàmics o els chavistes sí. Espere que els integristes catòlics no.
1 comentari:
Sabem que el CEU té uns idearis, sabem que formem part de la universitat perquè podem i volem, però l'únic que hem pretés amb esta iniciativa és fer-nos escoltar, que la gent sàpia que no tots els que anem al CEU pensem d'igual manera. I que hi ha molts alumnes -molts més dels 300 que hem signat- que ni comprenem ni acceptem aquest reconeixement tan políticament marcat.
Gràcies,
Aquiles
Publica un comentari a l'entrada